Betty Serrano és una de les moltes persones que acompanyem en Kalida. El 28 d’abril de 2021 fa un any de la seva operació per un càncer de mama a l’Hospital Vall d’Hebron. La seva és una d’aquelles històries personals que poden ajudar a altres a trobar les forces per seguir endavant en un moment difícil.

De forma simultània a l’acompanyament de Kalida, Betty va trobar en la natura un lloc on sentir-se millor en un moment difícil de la seva vida. Va continuar practicant senderisme fins i tot estant amb tractament de quimioteràpia. Segons ens explica: “això em va ajudar a portar millor els efectes secundaris, i per descomptat també el ioga i totes les activitats realitzades a Kalida”.

Betty i la natura

“Jo no era muntanyenca, sinó tot el contrari. Era una persona molt còmoda que amb prou feines practicava esport, però el meu marit sí que era muntanyenc. En unes vacances ell em va apuntar a dos excursions de trekking seguides! Una a Ecrins (França) i després a Dolomites (Itàlia). Jo portava una cabellera llarga, rossa i arrissada i l’únic que em preocupava era com nassos anava a portar la motxilla, la roba, el menjar i els meus productes per mantenir el meu cabell a ratlla. Així que no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig tallar els cabells com un noi.
El que vaig fer va ser BRUTAL, el més salvatge que he fet en tota la meva vida i sí, ara sí que finalment vaig sortir de la meva estimada zona de confort i fins i tot em vaig creure invencible. Dins meu alguna cosa havia canviat, podia fer-ho, m’havia superat. I estava feliç, de veure fort, valent i sentir-me invencible.

[…]

I vaig arribar a Barcelona, ​​i mentre em dutxava tranquil·la em vaig palpar un bony al pit i vaig tremolar. Em van fer infinitat de proves a l’Hospital Vall Hebron. Mentre esperava el meu resultat vaig anar a un esdeveniment organitzat per Esteller i Sea to Summit. Xavi Esteller es va posar a parlar sobre la línia vermella que havíem de seguir per arribar al nostre objectiu, com ho havien fet els alpinistes que tenia al seu costat en l’escenari. I jo en aquell moment vaig pensar que no tenia cap línia vermella que poder seguir. O al menys, això va ser el que jo vaig pensar en aquell moment, però estava molt equivocada i aviat ho descobriria.

[…]

Uns dies més tard, em van diagnosticar càncer de mama en un estat avançat i llavors em vaig sentir molt malament. Hi havia trobat la meva línia vermella, la qual Xavier Esteller ens va explicar. Per fi la tinc i la vaig a seguir. Cada dia m’aixeco amb un somriure a la cara, mirant endavant, valenta de seguir la meva línia vermella, a passar per la quimio, la meva operació i radioteràpia, a passar el millor que pugui els meus dies de tractament, a somriure, a no fer patir els meus.

[…]

Ara en la distància puc veure que la meva història amb el càncer està relacionada amb les pors i barreres mentals que vaig haver de superar a la muntanya, ja que per a mi aquesta experiència em va ajudar mentalment a poder afrontar el meu procés oncològic, a ser capaç de traspassar els meus propis límits, a sentir-me i escoltar-me amb honestedat des del més profund del meu ésser. Encara avui la intento seguir perquè la meva línia vermella no s’acaba en superar la meva malaltia, va molt més enllà.”

El Premi Betty Serrano

Ara Betty Serrano inspira a d’altres. Després de conèixer la seva història, l’empresa Sea to Summit va tenir la idea de crear el Premi Betty Serrano. Un guardó per difondre i reconèixer històries personals que hagin tingut un punt d’inflexió positiu en la seva vida a través de la natura.

Llegeix la història completa de Betty aquí.

Si tens una història d’autosuperació relacionada amb la natura com la de Betty, pots inscriure’t al Premi Betty Serrano a aquest enllaç.