Quan algú que coneixes i t’importa mor de càncer, sents una gran pèrdua, un dolor que t’afecta física i emocionalment. El dol és el període de temps durant el qual es pateix intensament la pèrdua d’una persona estimada.
No existeix una única manera de viure el dol, no hi ha dues persones que el pateixin de la mateixa manera, però a nivell emocional generalment implica sentir-se pertorbat i enfadat, culpable però també alliberat, preocupat i sobretot trist. A més, és possible que experimentis efectes físics: plor, pèrdua de la gana, el son i la concentració, cansament i, en alguns casos, molèsties o dolor físic.
En aquesta pàgina obtindràs més informació sobre el dol i com Kālida t’ajuda a suportar la situació de manera pràctica i emocional.
Explicació del dol
En algun moment de la vida tots passem per un procés de dol, la barreja intensa d’emocions, sentiments i conseqüències físiques que s’experimenta després d’una pèrdua important, per exemple la feina o el divorci, però generalment després de la mort d’una persona estimada.
El dol és el període de dolor en el qual trobes a faltar la persona, el seu lloc en la teva vida… Es tracta d’un procés d’adaptació a la pèrdua, que passa per diferents etapes:
- Acceptar la pèrdua
- Experimentar els efectes físics i emocionals del dolor
- Adaptar-se a la vida sense la persona morta
- Connectar amb els records més feliços del mort
- Recuperar la pròpia vida i les relacions
El patró de dol que visquis dependrà de la relació amb la persona que ha mort, qualsevol pèrdua anterior que hagis experimentat, la teva personalitat i antecedents. Realment no hi ha una forma correcta o incorrecta de doldre’s.
Al principi, és possible que et sentis insensible i que posis el “pilot automàtic” per a gestionar la vida amb normalitat. Altres persones, en canvi, s’aclaparen pel dolor des del principi. També és probable que experimentis alleujament barrejat amb tristesa, particularment si la persona estava molt feble i malalta abans de morir o, fins i tot, que et sentis ansiós, agitat i nerviós, sentiments que solen calmar-se amb el temps. Recorda que el dolor va i ve i que la seva intensitat el pot desencadenar un aniversari, dates assenyalades, retrobar un vell amic o, fins i tot olorar aromes familiars o sentir sons que et recorden la seva pèrdua.
Cada persona necessita el seu període d’adaptació. Alguns experts suggereixen que el temps necessari per calmar el dolor de l’absència oscil·la entre divuit mesos i dos anys.
Maneres de gestionar el dolor i el dol
Si tu o algú que t’importa pateix, és difícil saber com reaccionar davant una situació intensament emocional. No existeix una manera fàcil o ràpida de superar el dolor, però els següents consells ajuden en els dies difícils:
- Menja i beu, renta’t i intenta dormir una mica. Sona a prescripció mèdica, però has de cuidar-te.
- Tingues en compte que perds concentració, així que vigila quan condueixis, cuida la salut i seguretat, i evita les drogues i l’alcohol.
- No ignoris la salut. Durant el dol ets més sensible a contreure infeccions i malalties relacionades amb l’estrès.
- Passeja a l’aire lliure i fes exercici per a alliberar la ment i minimitzar l’aïllament.
- Cuida la família, una mascota o les plantes per donar sentit i satisfacció a la teva vida.
- Desconnecta per trobar la tranquil·litat. Encén una espelma, escolta música, llegeix o gaudeix d’un bany relaxant. A Kālida oferim tallers per a grups i sessions de relaxació que suavitzen l’estrès.
- Aprèn a dir “sí” a invitacions, viatges o dinars encara que no tinguis ànims, però també a dir “no”, perquè no sempre tindràs l’energia suficient.
- Els grups de suport, presencials o a través d’Internet, són útils per a processar el dol. En les primeres setmanes es tracta principalment de ser-hi, però després sentiràs que pots aconseguir-ho amb una mica de suport addicional.
- Planifica les dates difícils. En els aniversaris o la data exacta de la pèrdua revius de nou el dolor i tristesa per l’absència. Si els planifiques amb temps, controlaràs millor la situació.
- Parla amb algú. Si el dol t’aclapara, no li succeeix a totes les persones, verbalitza l’angoixa amb familiars i amics, el metge de capçalera, grups de dol o el capellà. També pots visitar Kālida per a xerrar amb els nostres experts o prendre una tassa de te.
- Si treballes i necessites un descans, parla amb els teus caps. Fins i tot quan ha passat temps, hi ha dies en què el dol torna amb força i necessites un permís per descansar i recuperar-te.
- Escriu un diari. És una manera de bolcar les emocions, els records i els sentiments, descarregant sobre el paper l’acumulació d’estrès, dolor i anhel. Pregunta a Kālida pels nostres grups d’escriptura.
Quan buscar més ajuda
Si et sents “atrapat” en el dolor, revius constantment el dol, la culpa i l’empipament continuen durant mesos després de la mort o no pots suportar la tristesa. Si et sents inútil o no vols viure sense la persona morta i tens pensaments suïcides, parla amb el metge tan aviat com puguis. Els pensaments fan por, però hi ha ajuda disponible. I si no te n’adones, però la família i els amics et diuen que estan preocupats, busca suport i assessorament.
Kālida està aquí amb tu
Si desitges obtenir més ajuda, suport i informació sobre el dol per la pèrdua d’una persona estimada durant i després del tractament, de manera gratuïta, som aquí per a acompanyar-te.
Apropa’t a Kālida , no cal cita prèvia, visita’ns quan vulguis. El nostre equip de suport oncològic — infermeres especialitzades en càncer, assessors socials i psicooncòlogues— és aquí per a escoltar les teves inquietuds i oferir-te l’ajuda que necessitis.
També pots registrar-te a Kālida online per accedir als nostres serveis i activitats, descarregar recursos i consultar el blog.
CONTACTA AMB NOSALTRES
Som aquí per acompanyar-te, tant si t’han diagnosticat un càncer, si estàs esperant resultats, has patit una recaiguda, estàs en tractament o ets familiar d’una persona amb càncer.
Apropa’t a Kālida Sant Pau
Truca’ns al 930 502 323
Envia’ns un email a hola@fundaciokalida.org
Connecta amb Kālida Online
ARTICLES RELACIONATS
VEUS KĀLIDA
Pilar, 66 anys. Cuidadora.
“Compartir preocupacions amb persones que estàven passant per la mateixa situació va ser molt gratificant”.